Sempre que baixo a la platja cap al tard, al ferse fosc, m'assec a la freda roca abraçant-me ambdós genolls. I la fresca m'embriaga iem revifa el ventitjol; em somriu la blanca lluna: ¡quína pau a tot l'entorn! Al cap d'una bona estona m'aixeco i cerco a l'aprop quatre pedres i un diari i amb branques seques faig foc. I comença de les flames la moguda enlluernant, i als acords de la guitarra l'habanera es va escampant. M'acompanyen les estrelles encastades al cel fosc, i els llavis blancs de les ones amb ses eternes remors. Com s'enfila de les flames la moguda enlluernant, i el dolç sò de l'habanera mar endins va penetrant. Com xiula la cafetera mig embriaga sobre el foc! i el rom cremant,quína aroma dintre de l'ennegrit pot. mentre, segueix de les flames la moguda vacillant i al compàs de l'habanera de nostàlgia es va impregnant. Oh rosada de la fosca! Oha caliu del morient foc! Oh somriure de la lluna! Oh invisible ventitjol! Oh remors de les onades! Oh estrelletes del cel fosc! Per vos canto l'habanera que m'en surt de dintre el cor!
https://primanota.net/josep-navarro-i-solves/foc-de-nit-lyrics.htm