Josep Navarro i Solves - Foc de Nit - ноты, текст песни (слова), перевод

Sempre que baixo a la platja
 cap al tard, al ferse fosc,
 m'assec a la freda roca
 abraçant-me ambdós genolls.
 I la fresca m'embriaga
 iem revifa el ventitjol;
 em somriu la blanca lluna:
 ¡quína pau a tot l'entorn!
 
 Al cap d'una bona estona
 m'aixeco i cerco a l'aprop
 quatre pedres i un diari 
 i amb branques seques faig foc.
 I comença de les flames 
 la moguda enlluernant,
 i als acords de la guitarra
 l'habanera es va escampant.
 
 M'acompanyen les estrelles
 encastades al cel fosc,
 i els llavis blancs de les ones
 amb ses eternes remors.
 Com s'enfila de les flames 
 la moguda enlluernant,
 i el dolç sò de l'habanera
 mar endins va penetrant.
 
 Com xiula la cafetera 
 mig embriaga sobre el foc!
 i el rom cremant,quína aroma
 dintre de l'ennegrit pot.
 mentre, segueix de les flames
 la moguda vacillant
 i al compàs de l'habanera
 de nostàlgia es va impregnant.
 
 Oh rosada de la fosca!
 Oha caliu del morient foc!
 Oh somriure de la lluna!
 Oh invisible ventitjol! 
 Oh remors de les onades!
 Oh estrelletes del cel fosc!
 Per vos canto l'habanera 
 que m'en surt de dintre el cor!