El desembre, congelat, confús es retira. Abril, de flors coronat, tot el món admira. Quan en un jardí d'amor neix una divina flor D'una rosa bella fecunda i poncella. El primer pare causà la nit tenebrosa Que a tot el món ofuscà la vista penosa; Mes, en una mitja nit, brilla el sol que n'és eixit D'una bella aurora que el cel enamora. El mes de maig ha florit, sens ésser encara, Un lliri blanc i polit de fragància rara, Que per tot el món se sent, de Llevant fins a Ponent, Tota sa dolçura i olor amb Ventura.